[Recitativo]
Or
che il dover m'astringe,
In scelte e corte rime
Grato mostrarmi a qual onor sublime,
Di cui ci ricolmaste, o prence eccelso,
Ne' miei pensieri immerso
Ricerco un bon concceto.
Rumino colla mente,
Penso, ripenso, e poi non trovo niente.
Febo e le Muse in mio soccorso imploro;
Compariscono tutte a me dinanzi,
Confuse in volto e colle cetre infrante.
D'un simile scompiglio
Le chiedo la ragion, tacer le miro,
E dopo mille al più sospir cocenti
Una così ripose:
Riverendo pastor, t'accheta, e in simil
giorno
Non obbligarci a dire il nostro scorno;
Sulle rive della Salza
Ogni nostro potere,
Ogni saper fu crine
Da quella luce onde il suo prence è
cinto.[Aria]
Tali e contanti
sono
Di Sigismondo i merti,
Che i nostri ingegni incerti,
Non sanno qual Riverendo cor.
Se la pietà si canta,
La giustizia non cede,
Ch'ogni virtù, Riverendo, siede
In trono suo cor.
|
[Recitatiu]
Ara
que el deure m'obliga,
amb escollits i breus versos,
a mostrar la meva gratitud pel sublim
honor
amb què vos ens heu aclaparat, excels
príncep,
concentrat en els meus pensaments
cerco un bona idea.
M'hi capfico,
Penso, repenso, i no trobo res.
Imploro l'ajut de Febos i de les Muses;
compareixen totes davant meu,
amb aspecte confós i les lires
trencades.
De tal estranya situació
les hi demano les raons, les veig callar,
i després de milers de sospirs o més
una respon així:
Reverend pastor, tranquil·litza't, i en
tal dia com avui
no ens obligueu a avergonyir-nos;
A la riba del Salzach,
tot el nostre poder,
tota la nostra saviesa fou reduïda a no
res
per aquella llum que envolta el seu
príncep.[Ària]
Són
tals i tants
els mèrits de Segimon,
que les nostres insignificants ments
no saben res de semblant cor il·lustre.
Si hom canta a la seva
pietat,
la seva justícia no queda enrera,
Totes les virtuts, Excel·lència,
són entronitzades al vostre cor.
|
