Àries i escenes de concert
Portada

Índex principal

Àries i escenes de concert. Índex

Anar al GRUP II / 7:Àries, escenes...





"A BERENICE E VOLOGESO SPOSI"-
"SOL NASCENTE IN QUESTO GIORNO" K.70/61c
Recitatiu i ària per a soprano, en homenatge a Sigismund von Schrattenbach, arquebisbe de Salzburg.
(Possiblement per ésser inclosa a l'òpera "Vologeso" de Giuseppe Sarti).
Autor del text desconegut.
[Recitativo]
A Berenice e Vologeso sposi
Apparve al fin aurora
Di contentezza e pace.
Luce assai più festiva e più vivace,
Ch'oggi nacque di nuovo,
A me si rappresenta
In Sigismondo prence
E mi rammenta il mio dover
Di raccontar le lodi
Di questo dì solenne.
Io lo previdi,
E volendo formar il mio concetto,
Deboli troppo i sensi miei trovai.
Confuso dunque e in fretta io mi portai
Del pegaso su le ale
Sin alla etrusca sponda
Da quella musa celebre e faconda,
A domandar soccorso.
Ma non bastante anche essa
A soddisfar le mie richieste ansiose,
In questi pochi accenti a me rispose:
Virtù, che di lodare in ciel istesso
La cura ed il potere a sé ritiene,
Solo ammirar tacendo a noi conviene.

[Aria]
Sol nascente in questo giorno,
Deh! perdona al tenue ingegno,
E ammirarti io vo' tacendo,
E ammirando io tacerò.
Del tuo lustro chiaro e degno,
Di virtù sì rare adorno,
La grandezza io non comprendo,
E a dover spiegar non so.

[Recitatiu]
Pels esposos Berenice i Vologeso
va començar finalment una albada
de felicitat i pau.
Una llum bastant més festiva i intensa,
que avui torna a néixer,
se'm revela en la figura
del príncep Segimon,
i em recorda el meu deure
d'explicar les lloances
d'aquest dia solemne.
Jo ho vaig preveure,
i volent donar forma als meus pensaments,
vaig trobar massa pobres les meves idees.
Així de confós i de pressa em vaig traslladar
sobre les ales de Pegàs
a la terra Etrusca
per tal de demanar ajut
a aquella cèlebre i fecunda musa.
Però ni tan sols a ella li fou possible
de satisfer els meus ansiosos requeriments,
i em va respondre amb aquestes poques paraules:
La virtut, de la què el propi cel es reserva
la cura i el poder de lloar,
només ens convé admirar-la en silenci.

[Ària]
Sol naixent en aquest dia,
ah! Perdona el meu pobre enginy,
vull admirar-te en silenci,
i en admirar-te restaré callat.
De la teva clara i digna lluentor,
ornament tan estrany de la virtut,
jo no comprenc la grandesa
ni sé explicar-la com cal.





Pàgina creada per P.F.B.