└ries i escenes de concert
Portada

═ndex principal

└ries i escenes de concert. ═ndex

Anar al GRUP II / 7:└ries, escenes...





"MISERO ME! QUAL GELIDO TORRENTE"-
"MISERO PARGOLETTO" K.77/73e
Recitatiu i Ória per a soprano.
Pietro Metastasio: "Demofoonte" III, 4-5.
Timante, esp˛s secret de Dircea, manifesta a crits els seu horror en descubrir que aquesta Ús la seva germana.
[Recitativo]

TIMANTE:

Misero me! Qual gelido torrente
Mi ruina sul cor! Qual nero aspetto
Prende la sorte mia! Tante sventure
Comprendo alfin. Perseguitava il cielo
Un vietato imeneo. Le chiome in fronte
Mi sento sollevar. Suocero e padre
M'Ŕ dunque il re? Figlio e nipote Olinto?
Dircea moglie e germana? Ah, qual funesta
Confusion d'opposti nomi Ŕ questa!
Fuggi, fuggi, Timante! Agli occhi altrui
Non esporti mai pi¨. Ciascuno a dito
Ti mostrerÓ. Del genitor cadente
Tu sarai la vergogna: e quanto, oh Dio,
Si parlerÓ di te! Tracia infelice,
Ecco l'Edipo tuo. D'Argo e di Tebe
Le Furie in me tu rinnovar vedrai.
Ah, non t'avessi mai
Conosciuta, Dircea! Moti del sangue
Eran quei ch'io credevo
Violenze d'amor. Che infausto giorno
Fu quel che pria ti vidi! I nostri affetti
Che orribile memorie
Saran per noi! Che mostruoso oggetto
A me stesso io divengo! Odio la luce;
Ogni aura mi spaventa; al piŔ tremante
Parmi che manchi il suol; strider mi sento
Cento folgori intorno; e leggo, oh Dio!
Scolpito in ogni sasso il fallo mio.

[Aria]

Misero pargoleto,
Il tuo destin non sai.
Ah! non gli dite mai
Qual era il genitor.

Come in un punto, oh Dio,
Tutto cambi˛ d'aspetto!
Voi foste il mio diletto,
Voi siete il mio terror.

[Recitatiu]

TIMANTE:

Que desgraciat sˇc! Quin glašat torrent
em travessa el cor! Quin fosc caire
pren la meva sort! Tantes desventures
comprenc finalment. El cel perseguia
un matrimoni prohibit. Sento com els cabells
se m'aparten de la cara. AixÝ doncs, sogre i pare
Ús el rei? Fill i nebot meu Ús Olint?
Dircea, la meva esposa i germana? Ah, quina funesta
confusiˇ de parentius incompatibles Ús aquesta!
Fuig, fuig, Timant! Davant els ulls dels altres
no et deixis veure mai mÚs. Tothom amb el dit
t'assenyalarÓ. Del teu anciÓ pare
tu en serÓs la vergonya: i quant, oh DÚu,
se'n parlarÓ de tu! TrÓcia infeliš,
aquÝ tens el teu Edip. VeurÓs renÚixer en mi
les F˙ries d'Argos i de Tebes.
Ah, si jo mai
no t'haguÚs conegut, Dircea! L'impuls de la sang
era all˛ que jo vaig confondre
per ardors amorosos. Quin infaust dia aquell
en quŔ et vaig veure per primera vegada!
Quins horribles records per nosaltres
seran els nostres sentiments. En quin monstre
m'he convertit! Odio la llum;
Tota aura em fa feredat; sota els peus tremolosos
em sembla mancar el s˛l; al voltant meu sento caure
centenars de llamps; i llegeixo, oh DÚu!
el meu crim, gravat a totes les pedres.

[└ria]

Pobre infant,
que no coneixes el teu destÝ.
Ah! no li digueu mai
qui era el seu pare.

Com en un sol moment, oh DÚu,
tot ha canviat d'aspecte!
vosaltres Úreu els meus preferits,
i ara provoqueu la meva consternaciˇ.





PÓgina creada per P.F.B.