└ries i escenes de concert
Portada

═ndex principal

└ries i escenes de concert. ═ndex

Anar al GRUP II / 7:└ries, escenes...





"POPOLI DI TESSAGLIA!"-
"IO NON CHIEDO, ETERNI DEI" K.316/300b
Recitatiu i Ória per a soprano sobre un text de l'˛pera "Alceste" (I, 2) de Christoph Willibald Gluck amb llibret de Rainiero de' Calzabigi.
Alcestis, esposa del rei Admet, invoca el poble de TessÓlia tot demanant-li que
l'acompanyi en el dolor que ella sent per la gravetat de la salut del seu esp˛s.
[Recitativo]

ALCESTE:

Popoli di Tessaglia!
Ah mai non pi¨ giusto fu il vostro pianto.
A voi non men che a questi
Innocenti fanciulli Admeto Ŕ padre.
Io perdo l'amato sposo,
E voi l'amato re;
La nostra sola speranza,
Il nostro amor c'invola
Questo fato crudel.
NÚ so chi prima in sý grave sciagura
A compianger m'appigli
Del regno, di me stessa, o de' miei figli.
La pietÓ degli Dei
Sola ci resta a implorare, a ottener.
Verr˛ compagna, alle vostre preghiere,
Ai vostri sacrifizi;
Avanti all'ara una misera madre,
Due bambini infelici,
Tutto un popolo in pianto
Presenter˛ cosý.
Forse con questo spettacolo funesto,
In cui dolente gli affetti,
I voti suoi dichiara un regno,
Placato alfin sarÓ del ciel lo sdegno.

[Aria]

Io non chiedo, eterni Dei,
Tutto il ciel per me sereno,
Ma il mio consoli almeno
Qualche raggio di pietÓ.

Non comprende i mali miei,
NÚ il terror, che m'empie il petto,
Chi di moglie il affetto,
Chi di madre il cor non ha.

[Recitatiu]

ALCESTIS:

Poble de TessÓlia!
Mai no fou mÚs just el vostre plany.
Per a vosaltres, no menys que per a aquests
innocents infants, Admeto Ús un pare.
Jo perdo l'estimat esp˛s,
i vosaltres l'estimat rei;
La nostra ˙nica esperanša,
el nostre amor, ens Ús arrabassat
per aquest destÝ cruel.
No sÚ pas de qui, davant de tal desgrÓcia,
m'he de compadir primer:
del regne, de mi mateixa, o dels meus fills.
NomÚs la pietat dels DÚus
ens resta per implorar, per aconseguir.
VindrÚ i m'ajuntarÚ amb vosaltres, amb les vostres oracions,
amb els vostres sacrificis;
Davant de l'altar, una pobra mare,
dos nens infelišos,
tot un poble en llÓgrimes
us mostrarÚ.
Potser mitjanšant aquest espectacle de dolor,
en el qual tot un regne apesarat
declara els seus sentiments i els seus desigs,
l'ira del cel es calmarÓ finalment.

[└ria]

Jo no demano, DÚus eterns,
que tot el cel sigui clar per a mi,
per˛ almenys permeteu que em consoli
algun raig de pietat.

Ning˙ qui no conegui com Ús l'amor d'una esposa,
ning˙ qui no tingui el cor d'una mare,
no pot comprendre la meva pena
ni el dolor que omple el meu pit.





PÓgina creada per P.F.B.