Nehmt meinen
Dank, ihr holden Gönner!
So feurig, als mein Herz ihn spricht,
euch laut zu sagen, können Männer,
Ich, nur ein Weib, vermag es nicht.
Doch glaubt, ich werd' in meinem Leben
Niemals vergessen eure Huld:
Blieb' ich, so wäre mein Bestreben,
Sie zu verdienen, doch Geduld!Von
Anbeginn war stetes Wandern
Der Musen und der Künstler Los:
Mir geht es so, wie allen andern,
Fort aus des Vaterlanden Schoss
Seh' ich mich von dem Schicksal leiten.
Doch glaubt es mir, in jedem Reich,
Wohin ich geh' zu allen Zeiten
Bleibt immerdar mein Herz bei euch.
|
Accepteu la meva
gratitud, amables mecenes!
Expressar-la amb tant de fervor com el
meu cor la sent,
només ho poden fer els homes;
jo, que només sóc una dona, no puc.
Creieu-me, mai a la meva vida
oblidaré la vostra benevolència:
Si em quedés aquí, seguiria
esforçant-me
per merèixer-la, però m'heu de
comprendre!Des
de sempre el constant pelegrinatge
ha estat la sort de les muses i dels
artistes:
amb mi passa igual que amb tots els
altres;
Fora del si de la meva pàtria
em veig ara conduïda pel destí.
Però creieu-me, a cada país
on jo vagi mentre visqui,
el meu cor sempre serà amb vosaltres.
|
