| [Recitativo] SEBASTE: Così dunque tradisci,Disleal principessa... Ah, folle! ed io
 Son d'accursarla ardito!
 Si lagna un traditor d'esser tradito!
 Il meritai. Fuggi, Sebaste... Ah! dove
 Fuggirò da me stesso? Ah! porto in seno
 Il carnefice mio. Dovunque io vada,
 Il terror, lo spavento
 Seguiran la mia traccia;
 La colpa mia mi starà sempre in faccia.
 [Aria] Aspri rimorsi atroci,Figli del fallo mio,
 Perché si tardi, oh Dio!
 Mi lacerate il cor?
 Perché, funeste voci
 Ch'or mi sgridate appresso,
 Perché v'ascolto adesso,
 Né v'ascoltai fin or?
 | [Recitatiu] SEBASTE: Així, doncs, m'has
                        traït,deslleial princesa... Ah, quina follia!
 I jo goso d'acusar-la!
 Un traïdor que es lamenta de ser traït!
 M'ho mereixo. Fuig, Sebaste... Ah! però
                        on
 fugiré de mi mateix? Ah! porto dins meu
 el meu propi botxí. Allà on vagi,
 el terror i la por
 seguiran el meu rastre.
 Sempre portaré marcada a la cara la meva
                        culpa.
 [Ària] Amargs remordiments
                        terribles,fruit del meu crim,
 per què tan tard, oh Déu!
 em feriu el cor?
 Per què, veus funestes
 que ara em veniu a fer retrets,
 per què us escolto ara,
 i no us vaig esoltar abans?
 |