Àries i escenes de concert
Portada

Índex principal

Àries i escenes de concert. Índex

Anar al GRUP II / 7:Àries, escenes...





"BELLA MIA FIAMMA, ADDIO"-
"RESTA, OH CARA" K.528
Recitatiu i ària per a soprano amb text de "Cerere placata" (II, 5),
'festa teatrale' de N. Jommelli amb llibret de D.M. Sarcone.
[Recitativo]

TITANO:

Bella mia fiamma, addio; non piacque al cielo
Di renderci felici. Ecco reciso,
Prima d'esser compito,
Quel purissimo nodo,
Che strinsero fra lor gli animi nostri
Con il solo voler.
Vivi; cedi al destin, cedi al dovere.
Dalla giurata fede
La mia morte t'assolve;
A più degno consorte... oh pene! unita
Vivi più lieta e più felice vita.
Ricordati di me; ma non mai turbi
D'un infelice sposo
La rara rimembranza il tuo riposo.
Regina, io vado ad ubbidirti; ah tutto
Finisca il mio
(*) furor col morir mio.
Cerere, Alfeo, diletta sposa, addio!

[Aria]

(a Proserpina)
Resta, oh cara; acerba morte
Mi separa, oh Dio! da te.
(a Cerere)
Prendi cura di sua sorte,
Consolarla almen procura.
(ad Alfeo)
Vado... ahi lasso! addio per sempre...
Quest'affanno, questo passo
È terribile per me.
Ah! Dov'è il tempio, dov'è l'ara?
(a Cerere)
Vieni, affretta la vendetta!
Questa vita così amara
Più soffribile non è.
(a Proserpina)
Oh cara, addio per sempre!

- - -

(*) Più esatto, "il tuo furor", come nel libretto.

[Recitatiu]

TITÀ:

Bella estimada, adéu. No li va plaure al cel
de fer-nos feliços. Heus aquí trencat,
abans de completar-se,
el sagrat lligam
que només amb la voluntat
estrenyia les nostres ànimes.
Viu; sotmet-te al destí, accepta el teu deure.
La meva mort t'allibera
de la fe que em vas prometre;
unida a un marit més digne... oh dolor!
viu una vida més alegre i feliç.
Recorda't de mi, però no permetis
que la memòria d'un espòs desgraciat
torbi la teva pau.
Reina, me'n vaig per obeir-te. Ah! Que tot
el teu
(*) furor s'acabi amb la meva mort.
Cerere, Alfeu, estimada esposa, adéu!

[Ària]

(a Prosèrpina)
Queda't, oh estimada; l'amarga mort
em separa, oh Déu, de tu.
(a Cerere)
Tingues cura de la seva sort;
intenta almenys consolar-la.
(a Alfeu)
Me'n vaig... ai las! Adéu per sempre...
Aquest turment, aquesta situació
són terribles per a mi.
Ah! On és el temple? On és l'altar?
(a Cerere)
Vine, apressa la venjança!
Aquesta vida tan amarga
no la puc sofrir més temps.
(a Prosèrpina)
Oh estimada, adéu per sempre!

- - -

(*) Més exacte, "el teu furor", com en el llibret.





Pàgina creada per P.F.B.