| LEPORELLO: Per
queste tue manine
candide e tenerelle,
per questa fresca pelle,
abbi pietà di me!
ZERLINA:
Non v'è pietà, briccone;
son una tigre irata,
un aspide, un leone;
no, no, non v'è pietà.
LEPORELLO:
Ah! di fuggir si provi...
ZERLINA:
Sei morto se ti movi.
LEPORELLO:
Barbari, ingiusti Dei!
In mano di costei
chi capitar mi fe'?
ZERLINA:
Barbaro traditore!
Del tuo padrone il core
avessi qui con te.
LEPORELLO:
Deh! non mi stringer
tanto,
l'anima mia sen va.
ZERLINA:
Sen vada, sen vada o
resti,
intanto non partirai di qua!
LEPORELLO:
Che strette, o Dei, che
botte!
E giorno, ovver è notte?
Che scosse di tremuoto!
Che buia oscurità!
ZERLINA:
Di gioia e di diletto
sento brillarmi il petto.
Così, così, cogli uomini,
così, così si fa.
|
LEPORELLO: Per
aquestes manetes teves
càndides i tendres,
per aquesta pell fresca,
tingues pietat de mi!
ZERLINA:
No et compadeixo, brivall;
sóc una tigressa irada,
un àspid, un lleó;
no, no, no tindré pietat.
LEPORELLO:
Ah! intentaré fugir...
ZERLINA:
Si et mous, ets home mort.
LEPORELLO:
Cruels i injustos déus!
Qui m'ha fet caure
a les mans d'aquesta dona?
ZERLINA:
(Lliga Leporello amb una
corda, i lliga la corda a una finestra).
Salvatge traïdor!
Si el cor del teu amo
tingués aquí amb tu...
LEPORELLO:
Ai! no m'estrenyis tant,
que se me'n va l'ànima.
ZERLINA:
Tant si se'n va com si es
queda,
tu no fugiràs d'aquí!
LEPORELLO:
Quina opressió, o Déu,
quins cops!
És de dia o és de nit?
Quines sacsejades de terratrèmol!
Quina foscor tan negra!
ZERLINA:
Amb joia i delit
se m'encén el cor.
Així, així: als homes,
se'ls ha de tractar així.
|
