[Recitativo] DONNA
ELVIRA:
In quali eccessi, o Numi!
in quai misfatti orribili, tremendi,
è avvolto il sciagurato!
Ah no, non puote tardar l'ira del cielo,
la giustizia tardar.
Sentir già parmi la fatale saetta,
che gli piomba sul capo!
Aperto veggio il baratro mortal!
Misera Elvira!
Che contrasto d'affetti, in sen ti nasce!
Perchè questi sospiri e queste ambascie?
[Aria]
Mi tradì quell'alma
ingrata,
Infelice, oddio! mi fa.
Ma tradita, abbandonata,
provo ancor per lui pietà.
Quando sento il mio tormento
di vendetta il cor favella;
ma, se guardo il suo cimento,
palpitando il cor mi va.
|
[Recitatiu] DONNA
ELVIRA:
En quins excessos, o
déus!
en quines horribles i tremendes malifetes
està involucrat el malvat!
Ah no, l'ira del cel no pot tardar,
la justícia no pot tardar.
Ja em sembla sentir el llamp fatal
que li ha de caure a sobre!
Veig obert el mortal abisme!
Desgraciada Elvira!
Quins sentiments contradictoris et neixen
del cor!
Per què aquests sospirs i aquesta
angoixa?
[Ària]
Em va trair aquella ànima
ingrata.
Oh Déu, m'ha fet infeliç.
Però traïda i abandonada,
encara sento pietat per ell.
Quan sento el meu sofriment
el cor em parla de venjança;
però quan veig els perills que corre,
el cor em defalleix.
|