└ries i escenes de concert
Portada

═ndex principal

└ries i escenes de concert. ═ndex

Anar al GRUP II / 7:└ries, escenes...





"RIVOLGETE A LUI LO SGUARDO" K.584
└ria per a baix amb text de Lorenzo da Ponte, composta originalment per a "Cosý fan tutte" i desprÚs substitu´da per "Non siate ritrosi" (I, 15).
GUGLIELMO:

(a Fiordiligi)
Rivolgete a lui lo sguardo
E vedrete come sta;
Tutto dice: io gelo, io ardo,
Idol mio, pietÓ, pietÓ!

(a Dorabella)
A voi cara, un sol momento
Il bel ciglio a me volgete,
E nel mio ritroverete
Quel che il labbro dir non sa.
Un Orlando innamorato
Non Ŕ niente in mio confronto;
D'un Medoro il sen piagato
Verso lui nulla io conto;
Son di foco i miei sospiri,
Son di bronzo i suoi desiri.
Se si parla poi di merto,
Certo io sono ed egli Ŕ certo,
Che gli uguali non si trovano
Da Vienna al Canada.

Siam due Cresi per ricchezza,
Due Narcisi per bellezza;
In amor i Marcantoni
Verso noi sarian buffoni;
Siam pi¨ forti d'un ciclope,
Letterati al par di Esopo;
Sý balliamo un Pich ne cede,
Si gentil e snello Ŕ il piede;
Se cantiam, col trillo solo
Facciam torto all'usignuolo,
E qualch'altro capitale
Abbiam poi, che alcun non sia.

(Le ragazze partono con collera).

Bella, bella, tengon sodo,
Se ne vanno ed io ne godo.
Eroine di costanza,
Specchi son di fedeltÓ.

GUGLIELMO:

(a Fiordiligi, referint-se a Ferrando)
Dirigiu-li la mirada
i veureu com estÓ;
tot en ell diu: em congelo, em cremo,
Ýdol meu: pietat, pietat!

(a Dorabella)
I vos estimada, gireu els vostres ulls
cap a mi un sol instant,
i en els meus hi trobareu
all˛ que els llavis no saben dir.
Un Orlando enamorat
no Ús ning˙ al meu costat;
amb el cor trencat de Medoro
no cal ni comparar;
els meus sospirs sˇn de foc,
els seus desigs sˇn de bronze.
Si parlem de mŔrits,
estic segur i ell tambÚ ho estÓ,
que altres d'iguals no se'n troben
de Viena al CanadÓ.

Som dos Cressus per riquesa,
dos Narcisos per bellesa;
en amor Marc Antoni,
faria el ridÝcul comparat amb nosaltres;
som mÚs forts que cÝclops,
literats a l'alšada d'Isop;
si ballem, un Pich es fa enrera,
de tant gentils com sˇn les nostres passes;
si cantem fem emocionar al rossinyol,
nomÚs amb els nostres refilets,
i en qualsevol altra virtut
tambÚ tenim all˛ que ning˙ mÚs no tÚ.

(Les noies se'n van irades).

Va bÚ, va bÚ: son fermes;
se'n van i jo me n'alegro.
Hero´nes de la constÓncia,
sˇn miralls de fidelitat.





PÓgina creada per P.F.B.