Freude, Königin
der Weisen,
Die, mit Blumen um ihr Haupt,
Dich auf güld'ner Leier preisen,
Ruhig, wenn die Torheit schnaubt:
Höre mich von deinem Throne,
Kind der Weisenheit, deren Hand
Immer selbst in deine Krone
Ihre schönsten Reize band.Göttin,
o so sei, ich fleche,
Deinem Dichter immer hold,
Daß er schimmernd' Glück verschmähe,
Reich in sich, auch ohne Gold;
Daß sein Leben zwar verborgen,
Aber ohne Sklaverei,
Ohne Flecken, ohne Sorgen
Weisen Freunden teuer sei!
|
Alegria, reina
dels savis,
que de flors coronats,
et canten amb lires daurades,
serenament, quan la niciesa apareix:
escolta'm des del teu tron,
filla de la saviesa, la mà de qui
sempre entrellaça en la teva corona
els seus encants més bells.Deessa,
jo t'ho imploro, sigues
sempre favorable al teu poeta:
aquell que la sort rutilant rebutja;
ric per si mateix, fins i tot sense
riqueses.
Que la seva vida apartada,
però sense esclavatge,
sense màcula i sense preocupacions,
sigui apreciada pels seus amics savis!
|