Lieder
Portada

Índex principal

Lieder. Índex

Anar al GRUP III / 8:Lieder





'SINEDS (DENIS) BARDENGESANG AUF GIBRALTAR'
(CANT BARD DE SINED A GIBRALTAR (*)):
"O CALPE! DIR DONNERT'S AM FUSSE" K.Anh.25/386d
Text: Johann Nepomuk Cosmas Michael Denis
O Calpe! Dir donnert's am Fuße,
Doch blickt dein tausendjähriger Gipfel
Ruhig auf Welten umher.
Siehe! Dort wölket sich hinauf,
Über die westlichen Wogen her,
Wölket sich breiter und ahnender auf.
Es flattert, o Calpe! Segelgewölk!
Flügel der Hilfe!
Wie prächtig wallet die Fahne Britanniens,
Deiner getreuen Verheißerin!
Calpe! Sie wallt! Aber die Nacht sinkt!

Sie deckt mit ihren schwarzesten,
Unholdsten Rabenfittichen Gebirge,
Flächen, Meer und Bucht und Klippen,
Wo der bleiche Tod des Schiffers,
Kiele spaltend, sitzt.
Hinan!

Aus tausend Rachen heulen Stürme.
Die Fluten steigen an die Wolken,
Zerplatzen stürzend über Felsen.
Schon treiben von geborst'nen Schiffen
Der Feinde Trümmer auf den Wogen.
Hinan! Hinan!

Oh, Calp! Trona als teus peus,
mentre el teu cim mil·lenari
observa serè el món al seu voltant.
Mira! Allí dalt, el cel s'ennuvola
sobre les onades de l'Oest;
els núvols són cada cop més amenaçadors.
Esbateguen, oh Calp –el mar, cobert de veles!–
ales de socors!
Que magnífica oneja la bandera de Britània,
la teva lleial protectora!
Oh, Calp! Sí, oneja! Però cau la nit!

Ella cobreix amb les seves més negres
i sinistres ales de corb, muntanyes,
planes, mars i badies; i esculls,
on la mort pàl·lida espera els navegants,
destrossant les quilles de les seves naus.
Endavant!

De mil goles sorgeix la tempesta.
La marea puja fins a tocar els núvols
i l'onatge espetega impetuós contra els esculls.
Ja van a la deriva sobre les onades
les restes dels vaixells enemics destrossats.
Endavant! Endavant!


(*) Aquest lied és la versió musical d'una oda sobre l'ocupació de Gibraltar, l'antiga Calp (1704) -o sobre alguna de les victòries angleses sobre els espanyols durant els regnats de Felip V i Carles III-. Sembla que una admiradora hongaresa de l'autor, el poeta i bibliotecari vienès Denis, havia sol·licitat a Mozart que posés música a aquest text, però el compositor va abandonar l'encàrrec sense acabar-lo:

«L'oda és solemne, bella, tot el que es vulgui, però excessivament pomposa per a la meva delicada oïda. Però què hi farem... Avui en dia ja no queda ningú que practiqui i defengui el terme mig. Per ser aplaudit cal escriure coses tan fàcils que les pugui cantar un cotxer, o tan incomprensibles que agradin precisament perquè cap persona sensata pugui comprendre-les». (Carta de Mozart al seu pare, 28 de desembre de 1782).





Pàgina creada per P.F.B.