O Calpe! Dir
donnert's am Fuße,
Doch blickt dein tausendjähriger Gipfel
Ruhig auf Welten umher.
Siehe! Dort wölket sich hinauf,
Über die westlichen Wogen her,
Wölket sich breiter und ahnender auf.
Es flattert, o Calpe! Segelgewölk!
Flügel der Hilfe!
Wie prächtig wallet die Fahne
Britanniens,
Deiner getreuen Verheißerin!
Calpe! Sie wallt! Aber die Nacht sinkt!Sie
deckt mit ihren schwarzesten,
Unholdsten Rabenfittichen Gebirge,
Flächen, Meer und Bucht und Klippen,
Wo der bleiche Tod des Schiffers,
Kiele spaltend, sitzt.
Hinan!
Aus tausend Rachen heulen
Stürme.
Die Fluten steigen an die Wolken,
Zerplatzen stürzend über Felsen.
Schon treiben von geborst'nen Schiffen
Der Feinde Trümmer auf den Wogen.
Hinan! Hinan!
|
Oh, Calp! Trona
als teus peus,
mentre el teu cim mil·lenari
observa serè el món al seu voltant.
Mira! Allí dalt, el cel s'ennuvola
sobre les onades de l'Oest;
els núvols són cada cop més
amenaçadors.
Esbateguen, oh Calp –el mar, cobert
de veles!–
ales de socors!
Que magnífica oneja la bandera de
Britània,
la teva lleial protectora!
Oh, Calp! Sí, oneja! Però cau la nit!Ella
cobreix amb les seves més negres
i sinistres ales de corb, muntanyes,
planes, mars i badies; i esculls,
on la mort pàl·lida espera els
navegants,
destrossant les quilles de les seves
naus.
Endavant!
De mil goles sorgeix la
tempesta.
La marea puja fins a tocar els núvols
i l'onatge espetega impetuós contra els
esculls.
Ja van a la deriva sobre les onades
les restes dels vaixells enemics
destrossats.
Endavant! Endavant!
|
