Ihr Mädchen,
flieht Damöten ja!
Als ich zum erstenmal ihn sah,
Da fühlt' ich, so was fühlt' ich nie,
Mir ward, mir ward, ich weiß nicht wie!
Ich seufze, zitterte, und schien mich
doch zu freu'n:
Glaubt mir, er muß ein Zaub'rer sein.Sah
ich ihn an, so ward mir heiß,
Bald ward ich rot, bald ward ich weiß,
Zuletzt nahm er mich bei der Hand;
Wer sagt mir, was ich da empfand?
Ich sah, ich hörte nichts,
Sprach nichts als ja und nein;
Glaubt mir, er muß ein Zaub'rer sein.
Er führte mich in dies
Gesträuch,
Ich wollt' ihm flieh'n und folgt' ihm
gleich;
Er setzte sich, ich setzte mich;
Er sprach, nur Silben stammelt' ich;
Die Augen starrten ihm, die meinen wurden
klein;
Glaubt mir, er muß ein Zaub'rer sein.
Entbrannt drückt' er mich
an sein Herz,
Was fühlt' ich! Welch ein süßer
Schmerz!
Ich schluchzt', ich atmete sehr schwer,
Da kam zum Glück die Mutter her;
Was würd', o Götter, sonst nach so viel
Zauberei'n,
Aus mir zuletzt geworden sein!
|
Oh donzelles,
defugiu Damotes!
Quan el vaig veure per primera vegada,
vaig sentir una cosa que mai no havia
sentit;
em va passar, em va passar i no sabria
dir com!
Gemegava, tremolava, però estava plena
de joia.
Creieu-me: ell deu ser un mag.Quan
el vaig mirar em vaig sentir acalorada,
em vaig posar vermella, després blanca,
i al final ell em va agafar la mà;
Qui em sap dir què vaig sentir llavors?
No podia veure ni oir res,
només podia dir sí o no.
Creieu-me: ell deu ser un mag.
Em va portar a aquest
matoll,
jo volia fugir d'ell, però el vaig
seguir;
es va asseure, em vaig asseure;
ell parlava, jo només podia balbucejar
síl·labes;
em va clavar els seus ulls, els meus es
van fer petits.
Creieu-me: ell deu ser un mag.
Apassionadament, em va
estrènyer contra el seu cor,
Quina sensació! Quin dolç dolor!
Jo sanglotava, panteixava...
Llavors, per sort, va arribar la meva
mare;
Altrament, què hauria estat de mi al
final,
oh déus, després de tanta màgia!
|