Maria Anna Walburga Ignatia Mozart
(Salzburg, 1751 - Salzburg, 1829)

La germana de Mozart «Nannerl», batejada a la seva ciutat natal Salzburg el 30 de juliol de 1751 amb els noms Maria Anna Walburga Ignatia, fou el quart dels fills, la més gran dels supervivents, del matrimoni Leopold i Anna Maria Mozart. A la filla, amb notable talent per al piano i també per a la composició, Mozart pare li atorgà la mateixa educació que al seu fill; la va presentar davant la alta societat en idèntica mesura que a Amadé, fins que, per tal d'afavorir-lo, va cedir el pas al seu germà. El 1759 Leopold compila el «Llibre de Música de Nannerl», que es va convertir també en llibre d'estudi del germà (primera edició: Munic, 1956, editat per Erich Valentin). Summament instructives són tant les ingènues notes de viatge (1763/66) de la filla Mozart així com les pàgines del diari (1775/77, 1779/80, 1783. Primera edició: Salzburg, 1958) i les seves manifestacions biogràfiques (entre d'altres a Friedrich von Schlichtegroll, 1792). Fins i tot després del seu casament (1784) amb Johann Baptist Franz von Berchtold zu Sonnenburg (1736-1801), amb qui va viure fins a la seva mort en l'edifici del jutjat de St. Gilgen, va seguir tenint cura del seu pare. Dels seus tres fills només va sobreviure el fill Leopold Alois Pantaleon (1785-1840), que va néixer a Salzburg a la «Tanzmeisterhaus» i va ser l'orgull del seu avi. Gràcies a la part de l'herència que li havia assignat el marit va poder anar vivint amb certa comoditat, havent quedat cega el 1824 però donant classes de piano malgrat tot. Nannerl va morir a la casa Barisani (Siegmund Haffner Gasse, 12) i, després d'haver modificat el seu testament (1823), va ser enterrada a la cripta comunal de l'església de Sant Pere -no a Sant Sebastià, tal i com havia previst el seu pare, ja que aquest enterrament se l'havia apropiat ja la seva cunyada Constanze per al seu segon marit Georg Nikolaus Nissen i per a Genoveva Weber-. Mozart va obsequiar a la seva estimada germana amb la Sonata en Re major K.251 de 1776, el Capricio K.395/300g de 1778, el Preludi i Fuga K.394/383a i presumiblement l'Adagio en Si menor K.540 de 1788.