Praga
ESCOLTA LA SERENATA DE "DON GIOVANNI" K.527

Portada

Índex principal

Les ciutats de Mozart. Índex

Des del pont de Carles sobre el riu Moldava, vista del barri de Hradcany amb la catedral de Sant Vitus i el castell (Hrad).


 
 
 

PRAGA

Capital de la República Txeca i del kraj de la Bohèmia Central, té el status de districte independent (1.214.691 hab. el 1994). Situada a les ribes escarpades del Vltava, entre les confluències de l’Elba i del Berounka, al centre mateix de la conca hidrogràfica bohèmia. Centre administratiu, és també un important centre industrial. L’arribada de l’oleoducte des d’Ucraïna i de Bratislava comportà la creació d’un gran complex petroleoquímic i de refineries. Habitada des del neolític, al S.IX esdevingué, amb els premíslides, la fortalesa més important de Bohèmia. Atenyé la màxima esplendor al S.XIV sota l’emperador romano-germànic Carles IV, que en féu la capital del seu Imperi; fundà la Nové Mêsto i inicià la reunió d’ambdues ciutats en un únic municipi (realitzada el 1518). A partir de la Primera Defenestració de Praga (1419), la població esdevingué purament txeca. Després de la revolta antihabsbúrgica (1547), perduda l’autonomia, cedí la importància i la capitalitat a Viena. La Segona Defenestració de Praga (1618) i la guerra dels Trenta Anys convertiren la ciutat en una capital provinciana. La renaixença nacional, com a reacció contra el centralisme de Josep II, culminà amb la revolució i la convocatòria d’un primer congrés panslavista (1848). Sufocada la rebel·lió per Windischgrätz, els txecs obtingueren la majoria a les eleccions municipals del 1861. Al final de la Primera Guerra Mundial fou capital de la Txecoslovàquia independent. Sofrí una dura opressió nazi (1939-45) i fou escenari del cop d’estat que portà els comunistes al poder (1948), així com de l’ampli moviment de liberalització conegut per primavera de Praga (1968). De l’antic nucli de la ciutat (l’actual Hradcany) resta el castell Hrad, iniciat de fusta al S.IX i substituït per obra de pedra (S.XI-XII). El monument principal de Hradcany és la catedral, Svat Vít, bastida sobre la rotonda primitiva per Mateu d’Arras i P. Parler (1348). Entre d’altres construccions romàniques cal destacar el monestir de les benedictines (S.XII), el convent dels maltesos i el palau episcopal; d’entre les gòtiques, la sinagoga Staronová (S.XIII) i la façana del palau comunal de Staré Mêsto. L’obra renaixentista i la barroca configuren l’aspecte de la ciutat: els palaus Schwarzenberg, Sternberk, Cernin, etc, l’església Panny Marie Vítêzné (on hi ha el famós Nen Jesús, Prazske Jezulátko). Praga esdevingué a la darreria del S.XVII i, sobretot, al XVIII un centre musical d’una gran activitat. Mozart dedicà a la ciutat la seva simfonia número 38, titulada Praga, i hi estrenà la seva òpera Don Giovanni (1787). La ciutat té tres teatres d’òpera, diverses sales de concerts i s’hi celebra un festival internacional de música a la primavera.

 
 
 


Visist Prague All about Prague Prague Guide Prague News




El temps a Praga



Pàgina creada per P.F.B.