| |
PRAGA
Capital de la
República Txeca i del kraj de la Bohèmia
Central, té el status de districte independent (1.214.691 hab.
el 1994). Situada a les ribes escarpades del
Vltava, entre les confluències de l’Elba i
del Berounka, al centre mateix de la conca
hidrogràfica bohèmia. Centre administratiu, és
també un important centre industrial. L’arribada
de l’oleoducte des d’Ucraïna i de
Bratislava comportà la creació d’un gran
complex petroleoquímic i de refineries. Habitada
des del neolític, al S.IX esdevingué, amb els
premíslides, la fortalesa més important de Bohèmia.
Atenyé la màxima esplendor al S.XIV sota l’emperador
romano-germànic Carles IV, que en féu la
capital del seu Imperi; fundà la Nové Mêsto i
inicià la reunió d’ambdues ciutats en un
únic municipi (realitzada el 1518). A partir de
la Primera Defenestració de Praga (1419), la
població esdevingué purament txeca. Després de
la revolta antihabsbúrgica (1547), perduda l’autonomia,
cedí la importància i la capitalitat a Viena.
La Segona Defenestració de Praga (1618) i la
guerra dels Trenta Anys convertiren la ciutat en
una capital provinciana. La renaixença nacional,
com a reacció contra el centralisme de Josep II,
culminà amb la revolució i la convocatòria d’un
primer congrés panslavista (1848). Sufocada la
rebel·lió per Windischgrätz, els txecs
obtingueren la majoria a les eleccions municipals
del 1861. Al final de la Primera Guerra Mundial
fou capital de la Txecoslovàquia independent.
Sofrí una dura opressió nazi (1939-45) i fou
escenari del cop d’estat que portà els
comunistes al poder (1948), així com de l’ampli
moviment de liberalització conegut per primavera
de Praga (1968). De l’antic nucli de la
ciutat (l’actual Hradcany) resta el castell
Hrad, iniciat de fusta al S.IX i substituït per
obra de pedra (S.XI-XII). El monument principal
de Hradcany és la catedral, Svat Vít, bastida
sobre la rotonda primitiva per Mateu d’Arras
i P. Parler (1348). Entre d’altres
construccions romàniques cal destacar el
monestir de les benedictines (S.XII), el convent
dels maltesos i el palau episcopal; d’entre
les gòtiques, la sinagoga Staronová (S.XIII) i
la façana del palau comunal de Staré Mêsto. L’obra
renaixentista i la barroca configuren l’aspecte
de la ciutat: els palaus Schwarzenberg,
Sternberk, Cernin, etc, l’església Panny
Marie Vítêzné (on hi ha el famós Nen Jesús,
Prazske Jezulátko). Praga esdevingué a la
darreria del S.XVII i, sobretot, al XVIII un
centre musical d’una gran activitat. Mozart
dedicà a la ciutat la seva simfonia número 38,
titulada Praga, i hi estrenà la seva òpera Don
Giovanni (1787). La ciutat té tres teatres d’òpera,
diverses sales de concerts i s’hi celebra un
festival internacional de música a la primavera.
|
|
