Compositor italià, molt admirat a la seva època. Va néixer a Legnago i es va formar a Venècia; va estudiar amb el compositor austríac Florian Gassmann (1729-1774) i amb l'alemany Christoph Willibald Gluck (1714-1787). El 1774 substituí Gassmann com a compositor de cort a Viena i el 1778 ocupà el càrrec de Kapellmeister succeïnt Giuseppe Bonno. Va escriure principalment òperes (més de 40), però també música instrumental, religiosa i cantates, aconseguint un gran èxit en vida.

En òperes com ara Armida (1771) es mostrà seguidor de Gluck, però també composà òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace (1771) o La calamita dei cuori (1774), que li donaren fama.

Entre els seus deixebles cal destacar la cantant Caterina Cavalieri (1755-1801), Franz Liszt i Franz Schubert. També Beethoven, qui li dedicà les 3 sonates per a violí i piano Op.12.

L'actor F. Murray Abraham
interpretant Salieri en la
pel·lícula «Amadeus»

Salieri va intrigar contra Mozart, a qui considerava un rival perillós. Els rumors no comprovats de que fou ell qui assassinà Mozart inspiraren al compositor rus Nikolai Rimski-Kórsakov una òpera, "Mozart i Salieri" (1898), basada en l'obra homònima (1832) del poeta rus Aleksandr Puškin, i a l'escriptor britànic Peter Shaffer l'obra teatral Amadeus (1977). Aquesta fou portada al cinema pel txec Milos Forman el 1984.

En qualsevol cas, sembla cert que Salieri es declarà culpable de l'enverinament de Mozart enmig d'una crisi de bogeria (1823), i també quan estava a punt de morir, fets que alimentaren durant el segle XIX tota mena d'especulacions, gens demostrables ara per ara.