| |
CIUTAT DE SALZBURG
És la capital
del land de Salzburg, Àustria (143.971 habitants
el 1991). Situada a la vora del Salzach, la
ciutat antiga s’aixeca a la riba esquerra
d'aquest riu, al peu del Mönchsberg, coronat pel
castell de Hohensalzburg (S.XI), i conserva el
seu tipisme en les cases i els carrers. Terme romà,
la ciutat medieval sorgí a l’entorn d’un
monestir fundat l’any 696 pel bisbe de Worms
Rupert. Bisbat (739), arquebisbat (798) i
principat de l’Imperi (1278), el 1498 hom n’expulsà
els jueus, i el 1731 els protestants. El
principat passà, successivament, a la Toscana (1803),
Àustria (1805) i Baviera (1809). El 1816 tornà
a Àustria, bé que perdé part del seu territori.
La ciutat posseeix, molt properes l’una de l’altra,
tres esglésies importants: la Franziskanerkirche
(gòtica, iniciada al S.XIII); la Sankt Peter (S.XII,
refeta al S.XVIII), del monestir benedictí homònim,
fundat per sant Rupert el 696; i la catedral,
edificada (1614-28) per Santino Solari. Com a
edifici civil cal esmentar la fortificació
Hohensalzburg, aixecada al turó que domina la
ciutat; erigida el 1077, la construcció actual
és de vers el 1500. Ultra això, cal esmentar
les sales on se celebren els festivals de Pasqua i d’estiu (Festpielhaus);
la casa natal de Mozart, a la Getraidegasse nº.9;
i el Mozarteum (a la Schwarzstrasse), conjunt
d'edificis que donen cabuda a un conservatori,
biblioteques i dues sales de concert, així com a
la seu de la Fundació Internacional Mozarteum.
LAND DE
SALZBURG
Land d’Àustria,
entre el Tirol a l’oest, Caríntia al sud,
Estíria a l’est, Alta Àustria al nord-est
i Baviera al nord-oest (7.154 km2; 483.880 habitants
el 1991). La capital és Salzburg. Correspon a la
conca del riu Salzach (afluent de l’Inn),
entre la serralada dels Tauern al sud i les
muntanyes dels Alps de Kitzbühel al nord. El
Pongau, regió que correspon a la vall inferior
del Salzach, és la zona més poblada i més
industrialitzada.
FESTIVALS
DE SALZBURG
Celebracions
musicals anuals de Salzburg, una per Setmana
Santa (Festival de Pasqua) i el Festival d'estiu.
El 1877 hi havien estat iniciats uns festivals de
música de Mozart. Interromputs el 1910, foren
represos el 1917 amb la intervenció de Richard
Strauss. Des del 1927 han estat celebrats
regularment (llevat del 1945) als teatres del
festival. Centrats sobretot en Mozart inclouen
concerts, conferències i, especialment, òperes.
Els principals
escenaris on tenen llocs els Festivals són:
- Festpielhaus,
seu del Festival des del 1926:
- Kleines
Festpielhaus / Sala petita (1924-26)
- per a 1.384 pers.
- Grosses
Festpielhaus / Sala gran (1956-60) -
per a 2.177 pers.
- Felsenreitschule -
per a 1.549 pers.
- Mozarteum:
- Grosser
Saal / Sala gran (per a unes 800
pers.) on tenen lloc les "matinees"
del Festival.
- Wiener
Saal / Sala Vienesa (per a unes
200 pers.) per a concerts en
cercles restringits.
|
|
