| |
VIENA
Capital d’Àustria
i del land de la Baixa Àustria, té un status de
land independent (1.539.848 hab. el 1991).
És situada al sector més oriental del país, a
la zona de contacte entre l’extrem oriental
dels Alps i la plana pannònica, a l’encreuament
de les vies naturals entre el nord d’Europa
i l’Adriàtica. Antiga plaça forta sobre
una baixa terrassa d’un braç del Danubi, el
Donaukanal, i a la confluència del petit
afluent, el Wien, per la seva situació geogràfica
fou elegida, al S.XVI, pels Habsburg com a residència,
fet que determinà el seu futur desenvolupament,
que ha estat unit a les condicions polítiques.
El període de màxim creixement correspon a la
segona meitat del S.XIX: dels 440.000 habitants
que tenia el 1840, passà a 1.365.000 el 1891 i a
més de 2 milions el 1910. Tanmateix, la pèrdua
de la seva capitalitat imperial, el 1918,
representà el seu declivi, acompanyat d’un
important corrent emigratori. L’estructura
de la ciutat, formada per tres cercles concèntrics,
reflecteix les etapes del creixement urbà; el
centre històric (Innere Stadt), que conserva
nombrosos edificis i palaus dels S.XVII i XVIII,
és envoltat pel Ring, trajecte circular d’on
surten diverses vies radials que van fins al Gürtel,
segon gran bulevard concèntric i que inclou els
barris residencials del S.XIX, més enllà del
qual es troben ja els barris perifèrics. A les
funcions pròpies de capital federal, juntament
amb les de land autònom, uneix el fet d’ésser
un important centre d’indústries de
transformació (electromecàniques, de material
de precisió, d’instruments músics, alimentàries,
etc). La indústria petroliera té un paper molt
important gràcies a la refineria de Schwechat.
Centre d’ensenyament superior. Té aeroport
internacional. En el pla internacional, és seu
de nombrosos organismes, com l’AIEA i l’OPEP.
VIENA:
HISTÒRIA
Viena té l’origen
en una antiga colònia romana, Vindobona,
establerta (~100 aC) com a protecció del limes
romà del Danubi i segurament construïda a
partir d’una antiga fundació cèltica, o
potser fins i tot il·líria. Cap al S.IX se
situa la fundació de les dues esglésies més
antigues de Viena, la Ruprechtskirche i la
Peterskirche. Cap al 1135 passà sota la dominació
del llinatge dels Babenberger, els quals vers el
1156 la convertiren en llur residència, una
vegada conquerit el ducat d’Àustria. Vers
el 1137 fou anomenada per primera vegada civitas.
Gràcies a la seva categoria de residència ducal
i al desenvolupament del tràfic comercial al
Danubi, assolí una gran florida cultural i
mercantil. Al final del S.XII el duc Leopold VI
li concedí el dret de ciutat, amb una posició
de monopoli pel que feia al comerç de trànsit.
Entre el 1237 i el 1278 li fou concedit tres cops
el títol de ‘‘ciutat lliure imperial’’.
A la mort de l’últim membre dels
Babenberger (1246), passà a poder del rei de Bohèmia
Otakar II, de la dinastia premíslida (1251-76).
El 1276 hagué d’acceptar els Habsburg, tot
i que la població s’aixecà contra els nous
senyors. Aquests aixecaments foren vençuts per
Albert I (1288), que posà fi a les llibertats
imperials de la ciutat. Malgrat tot, Viena es
convertí, durant el S.XIV, en una ciutat
cultural de notable importància. El 1365 el
comte Rudolf fundà la universitat. A partir del
1448 fou gairebé sempre residència imperial.
Durant l’humanisme, fou novament un focus
cultural important, fins que passà sota la
dominació de la dinastia hongaresa (1485-90).
Amb l’avanç del turcs als Balcans, fou
assetjada durant el 1529 i el 1683. La ciutat, de
nou en mans dels Habsburg, aconseguí una gran
esplendor en tornar a ésser ciutat imperial, i
hom inicià la construcció de nombrosos palaus
de la noblesa, de castells i de jardins. Sota els
regnats de Maria Teresa i de Josep II, es convertí
també en un centre musical d’excepcional
importància, per la presència de músics com
Gluck, Mozart i Haydn. El 1741 fou fundat el
Burgtheater, un dels teatres més famosos d’Europa.
D’altra banda, s’inicià també a poc a
poc la industrialització, amb la fundació de la
fàbrica de porcellanes d’Augarten (1744).
Al començament del S.XIX fou ocupada dos cops
per les tropes napoleòniques. El 1814-15 hi fou
celebrat el congrés de Viena. Durant els anys
1830 la burgesia es convertí en l’element
dominant de la societat (amb l’anomenada
Biedermeier-Kultur), i amb la presència de
compositors (Beethoven, Schubert i Strauss), d’escriptors
i poetes de notable qualitat (Grillparzer,
Nestroy, etc.) es transformà en una de les
capitals més importants d’Europa. Durant la
revolució de 1848-49 hi hagué diversos
aixecaments, que foren vençuts durament. Amb
tot, durant el regnat de l’emperador
Francesc Josep I (1848-1916) esdevingué una
metròpoli de caracter mundial. Hom construí el
Ring i altres obres de gran importància, com l’Òpera,
el Museu d’Art, la universitat nova, el
Parlament, l’Ajuntament, etc. El 1873 tingué
lloc una exposició universal. S’hi
establiren artistes de renom mundial (A.
Bruckner, J. Brahms, H. Wolf) i, més endavant,
compositors, pintors i escriptors (G. Mahler, A.
Schönberg, G. Klimt, E. Schiele, O. Kokoschka, R.
Musil i H. von Hofmannsthal), la qual cosa
convertí Viena en un centre intel·lectual de
primer ordre. A la fi de l’imperi austro-hongarès
perdé més de 350.000 habitants. El 1922 la
ciutat, que fins aleshores havia pertangut a la
Baixa Àustria, es convertí en un land
independent. Després de l’annexió d’Àustria
per part de l’Alemanya nazi (1938), Viena es
convertí en un ‘‘districte imperial de
la gran Viena’’ (Reichsgau Gross-Wien),
a causa de la incorporació de 97 municipalitats.
Durant els bombardeigs dels anys 1944-45 foren
destruïts el 21% dels edificis i el 25% de les
instal·lacions industrials, i hi moriren 11.035
ciutadans. Al final de la guerra l’exèrcit
soviètic ocupà una part de la ciutat, mentre
que França, Anglaterra i els EUA es reservaren
sectors propis. La ciutat fou governada
conjuntament amb l’exèrcit soviètic d’ocupació
(1945-55). Després de la guerra, els socialdemòcrates,
amb els batlles Th. Körner, F. Jonas i F.
Slavik, aconseguiren la majoria absoluta en la
municipalitat vienesa i, alhora, enllestiren (sobretot
amb Körner) la reconstrucció de la ciutat
destrossada.
VIENA:
L'URBANISME I L'ARQUITECTURA
Durant el període
de l’art gòtic, hom desplegà una gran
activitat constructiva i aixecà nombroses esglésies,
que responien a una tipologia arquitectònica
molt generalitzada en el món germànic del S.XIV,
la hallenkirche, de fines columnetes i
considerable altura. A aquestes premisses
correspon la catedral, dedicada a sant Esteve (1339),
a més de l’església dels augustinians (1330-49),
transformada al S.XVIII, la de Maria am Gestade (S.XIV-XV),
la capella de la residència imperial (1447-49) i
la Minoritenkirche (S.XIV). L’època
barroca, després d’un Renaixement influït
plenament pels mestres italians, fou especialment
rica en monuments, gràcies a la gran prosperitat
i poder de la ciutat i al prestigi de dos
notables arquitectes, J.B. Fischer von Erlach i
Johann Hildebrandt. El primer aportà a la ciutat
un estil nacional i autòcton; l’edifici més
important que dugué a terme fou l’església
de Sant Carles Borromeo, començada el 1716, de
planta el·líptica i decoració eclèctica. Poc
abans de la seva mort començà la construcció
de la Biblioteca Imperial, que acabà el seu
fill, Joseph Emmanuel, com també els edificis
del Picador de l’escola espanyola d’equitació
i la Cancelleria Imperial, que integraven la
Hofburg, antiga residència imperial. Hildebrandt
s’especialitzà en la construcció de grans
palaus: el de Göllersdorf i Pommersfelden, per a
la família Schönbrunn, el de Belvedere (1721-23)
i la residència Kinsky (1713-16). Entre els
nombrosos i importants museus de la ciutat cal
esmentar el Kunsthistorisches Museum, una de les
més riques pinacoteques del món, el Museu de l’Acadèmia
i la Graphische Sammlung Albertina, que posseeix
una inigualable col·lecció de dibuixos i
gravats. Viena ha mantigut viva fins avui la seva
tradició musical amb orquestres com la Filharmònica
de Viena i la Simfònica de Viena, de fama
mundial, i un gran nombre de societats musicals,
corals i d’investigació musicològica. L’activitat
en el camp de les representacions d’òpera (la
ciutat hi té dedicats dos teatres oficials: l’Òpera
de l’Estat i la Volksoper o Òpera Popular)
i en l’audició de concerts és tinguda com
una de les més importants del món. També en el
camp de la composició hi ha florit l’anomenada
escola clàssica vienesa del S.XVIII i la del S.XX,
dita també escola vienesa atonal.
|
|
